Imagen 1 de 1
Imagen 1 de 1
Imagen 1 de 1
Imagen 1 de 1
Document jurídic que recull l’acord entre el propietari d’un immoble i una persona física o jurídica que el lloga per destinar-lo a una activitat econòmica (botiga, oficina, taller, restaurant, etc.). En aquest document s’hi fixen les condicions bàsiques de la relació: la identificació del local i de les parts, l’ús autoritzat, l’import i forma de pagament de la renda, la durada i pròrrogues, la fiança i garanties, la distribució de despeses i tributs, les normes sobre obres i millores, i les regles per a la cessió, el subarrendament o la resolució anticipada. A Catalunya, a més, cal complir amb l’obligació de dipositar la fiança a l’Incasòl, i fiscalment aquests contractes estan subjectes a IVA i retenció d’IRPF quan l’arrendatari és empresa o professional.
Es regula per la Llei d’arrendaments urbans (LAU) quan l’ús és diferent d’habitatge, la qual cos aimplica que hi ha molta llibertat per pactar les condicions: durada, import de la renda, sistema d’actualització, despeses, obres o causes d’extinció.
La llei estableix, algunes regles bàsiques: la fiança legal és de dos mesos de renda i, a més, a Catalunya s’ha de dipositar obligatòriament a l’Incasòl en el termini de dos mesos des de la signatura; també es permet la cessió o subarrendament del local si no està prohibit al contracte, amb un increment de renda del 10 % en cas de subarrendament parcial i del 20 % si és total o per cessió. A nivell fiscal, el lloguer de locals porta sempre IVA (21 %) i l’arrendatari, si és empresa o professional, ha d’aplicar una retenció d’IRPF i ingressar-la a Hisenda. Per això, és important que el contracte deixi molt clar l’ús permès, la renda i la seva actualització, qui paga quines despeses, les garanties (fiança i possibles complements), i què passa si es vol traspassar o fer obres, de manera que totes dues parts tinguin seguretat jurídica.
Document jurídic que recull l’acord entre el propietari d’un immoble i una persona física o jurídica que el lloga per destinar-lo a una activitat econòmica (botiga, oficina, taller, restaurant, etc.). En aquest document s’hi fixen les condicions bàsiques de la relació: la identificació del local i de les parts, l’ús autoritzat, l’import i forma de pagament de la renda, la durada i pròrrogues, la fiança i garanties, la distribució de despeses i tributs, les normes sobre obres i millores, i les regles per a la cessió, el subarrendament o la resolució anticipada. A Catalunya, a més, cal complir amb l’obligació de dipositar la fiança a l’Incasòl, i fiscalment aquests contractes estan subjectes a IVA i retenció d’IRPF quan l’arrendatari és empresa o professional.
Es regula per la Llei d’arrendaments urbans (LAU) quan l’ús és diferent d’habitatge, la qual cos aimplica que hi ha molta llibertat per pactar les condicions: durada, import de la renda, sistema d’actualització, despeses, obres o causes d’extinció.
La llei estableix, algunes regles bàsiques: la fiança legal és de dos mesos de renda i, a més, a Catalunya s’ha de dipositar obligatòriament a l’Incasòl en el termini de dos mesos des de la signatura; també es permet la cessió o subarrendament del local si no està prohibit al contracte, amb un increment de renda del 10 % en cas de subarrendament parcial i del 20 % si és total o per cessió. A nivell fiscal, el lloguer de locals porta sempre IVA (21 %) i l’arrendatari, si és empresa o professional, ha d’aplicar una retenció d’IRPF i ingressar-la a Hisenda. Per això, és important que el contracte deixi molt clar l’ús permès, la renda i la seva actualització, qui paga quines despeses, les garanties (fiança i possibles complements), i què passa si es vol traspassar o fer obres, de manera que totes dues parts tinguin seguretat jurídica.